Ja fa un més de les eleccions al Parlament català i el més calent és a l’aigüera. A la Seu d’Urgell l’independentisme va guanyar amb un 60% dels vots. Malgrat que Ciutadans obtingués un excel·lent resultat això no li permet governar (uf! uf!).
La lliçó que podem extreure d’aquests resultats és que encara queda molta feina per fer, sobretot amb els immigrants i treballadors provinents d’altres llocs de l’estat espanyol. Xó vol dir connectar amb aquesta gent que es va confondre d’enemic. La rebel·lió és republicana. El conservadorisme és per a l’altre bàndol. Els votants de Ciutadans són, en general, de baixa extracció socio-cultural. La gran estratègia de Ciutadans va ésser crear un vot identitari espanyol, aprofitant la corrupció de Convergència i Unió. Ja veurem quan Ciutadans toqui el poder i els diners dels pressupostos com es comportaran els seus càrrecs electes…
El vot espanyolista s’ha concentrat en Ciutadans deixant el PP a la frontera de l’extraparlamentarisme i el PSC (federació catalana del PSOE) com a ferm candidat en la cursa al més espanyolista, lluny de la seva tasca d’anys enrere quan l’acollida d’immigrants i la seva instrucció o informació per saber en quin país eren encara es feia. Aleshores el PSC era catalanista i ara ja no.
La dreta espanyolista té relleu amb la nineta de vestits cars Inés Arrimadas que té el suport imprescindible del sistema financer espanyol i català. Res no canvia: PP, PSOE i Ciutadans són la mateixa versió del sistema empresonat en una Constitució que serveix d’excusa per fer el que entenem com “política” en el pitjor sentit de la paraula. Per tant, la rebel·lió és de les classes populars i la nostra República haurà de ser socialment avançada i inclusiva o no serà.
Yann Marais Pinel
Deixa un comentari